Dienanmen

Un moviment de núvols despertà la nit.
El color vermell del cel moria en l'infinit
mentre el cor dels homes s'avançava per temor
i el pols de les venes retrunyia en el seu cos.

Dienanmen,
cent mil estudiants tots per un sentiment.
Dienanmen,
davant d'un exèrcit sense compliments.

Reprimiu els crits dels mortals,
ordres d'un govern, les lleis dels pals.
El soldats ploraven
perquè ells no volien matar.
Els amenaçava
la doctrina militar.

Jo també voldria
tenir els ulls d'un oriental
i escopir a la cara
del primer cap criminal.

Dienanmen,
lluitant contra el tancs amb les vagues de fam.
Dienanmen,
el vostre silenci monument a la llibertat.

Desviant canons
amb les il·lusions de pau,
agafats de mans com cal.

Sobre l'aigua vermella de tants innocents
hi ha un jardí de flors i gespa
perquè hi vagin a jugar els nens.