Aigua marina

A tres minuts del mirall d'aigua hi tinc la casa,
no veig el mar i no em queden forces per caminar.
Tinc rovellats tots els cargols i les xarneres,
només funcionen les velles bombes dels llagrimalls.

Cada matí una veïna que es diu Marina
porta un cubell amb una onada que s'ha rendit.
Amb una ploma dibuixo el vol d'una gavina
i amb la joguina em faig mariner del meu mar petit.

Aigua de mar, per les ferides, aigua beneïda pels navegants.
Aigua de mar, cresta d'onada amb l'abraçada dels meus companys.
Aigua de mar, que dóna vida a la dormida pell de les mans.
Aigua de mar, aigua salada que em fa reviure tots aquells anys.

Entonant cants a les tavernes amb les espelmes parpellejant.
Núvols de fum, xefles eternes, collars de perles per les amants.

Quan es fa fosc encenc el far que els fa de guia
i entre els coixins volten els somnis de joventut.
Amb el meu núvol vaig planant per la badia
i amb un somriure van plegant veles els meus ulls clucs.