Estranyes flors

(Joan Vinyoli - Rafael Subirachs)

Estranyes flors, aquestes que he trobat
per la ribera de l'insomni: xiscles
de vent i diamants d'escuma
brillant al sol.
He vist la vida coronar-se'n,
la folla amb gest de mar.
No em vagui de lligar-la - damunt l'ona,
l'escuma dura més; quedi ben lliure,
sola i escabellada dalt les roques,
indòmita.
Mesuro la fondària
on a la fi caurà desfeta en crits.

Volver atrás