La petxina

(Maria Antonia Salvà - Lautaro Rosas)

L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.

Un cap al tard vingué desfent miratges
jo els doní comiat -tot passa i mor-
i féu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.

Volver atrás