Se nuaven/Alhasmarilon

(Mossèn Cinto Verdaguer - Tradicional de l'Orient Mitjà)

L'Amat a l'Amic li deia
i eix somrient li respon
¿Què us plau, oh estimat dolcíssim
rosa mel del meu consol,
daurat somni dels meus somnis,
de mes alegries font,
principi de mos principis,
dolça amor de mos amors. [285]

Amic i Amat se nuaven
se nuaven ses amors
perquè jamai de la vida
se desjunyissin els dos. [126]

La corda amb què les nuaven
era feta de records,
de pensaments i de flors.

Volver atrás