Mor vestit de seda, el dia, de seda i de vernís

(Joan Barceló - Daniel Sesé)

Que s'emporten les barcasses
del cel negre de tronades
núvols grocs a les drassanes
dellà el gorg de les maragdes!

Que ara volten campanars
els bruixots de l'hora santa
i disparen al sol blanc
quan drecera i no s'espanta!

(No sabem si el cel és alt
ni si aquest grapat d'instants
resta, passa o ens embafa:
ni la mida del buit basta)

Que rengleres d'escolans
processonen ran dels astres,
piquen llaunes i campanes
i pregonen el desastre!

Que les hores enterrades
sols amb temps s'adormiran
i el desig d'entendre el cant
se'ns esmuny amb l'horabaixa!

Volver atrás