Ella parla de nits, boirosa encara, a la cambra del meu silenci

(Joan Barceló - Daniel Sesé - Laia Rius)

Llençols de rou teixien les aloses
quan tots dos, aus amb flanc encès de zel,
trenàvem jocs al llit - parpelles closes
i ocells de foc: els llavis xops de mel.

Que em vestiràs ara el record de roses?
Potser no saps que et tinc als pits la unglada:
no es pot llevar record de belles noses
a un tros de cos esdevingut albada.

Fora el malson, jardineret d'argent,
que el teu alè el tinc pintat als ulls
- i els ulls, no ho saps?, se'm tornen sol ixent

perquè em vas fer llençols de lluna plena
i em vas rentar amb rou tots els meus rulls
- i els rulls, no ho saps?, són fills de la serena.

Volver atrás