Carta a un amic

Maria del Mar Bonet

Per altres sé de tu, i molt poques vegades
cau aquell tel que tot ho fa confús.
On ets? On ets? Per què no em truques?
Voldria veure't i parlar amb tu.

T'envio missatges per ones invisibles,
per camins sonors que tu només entens.
Aquestes paraules també van insegures
dins una ampolla de nàufrag, a mercè dels corrents.

T'has oblidat de mi potser per sempre
i crec que així de mi també m'oblido.
No em facis mal, torna'm aquella imatge;
és l'única que jo de mi estimo.

Per quins camins entossudits t'allunyes
pobres motius per als penediments...
Si tu volguessis em trobaries
on em deixares, amic, fa tant de temps...