Oració
Aquesta és la història d'un escapulari
d'una sagristia i d'un vell rosari,
duna avemaria de sotanes negres,
confessions i hòsties, missal i quaresmes,
de déu i sa mare, de l'esperit sant,
oficis, litúrgies i cristos sagnant,
d'una temporada de la nostra vida
la de qualsevol que és parit i crida,
quan neix el bategen, confirmen, fuetegen,
sisè manament, el trempar és dolent,
hi ha gula o hi ha gana, peresa o desgana.
Déu! eh que tu em perdones al confessional
penitència dura que faci molt mal.
Sóc, no vull ofendre, anticlerical.
Al Mediterrani es ballen sardanes
em mires et miro esperances vanes
i a les rodalies monten confraries
per arrambar l'api a les abadies,
Sant Jordi torero mata el drac esquerp,
la verge si es verge trepitja la serp,
té cua el dimoni, vigila, vigila,
la monja més vella tranquil·la fa fila
soleta perduda dintre del convent,
a la superiora ha fet testament
que és súper i ora per no anar a l'infern.
Déu! eh que tu em perdones al confessional
penitència dura que faci molt mal.
Sóc, no vull ofendre, anticlerical.
Dintre una establia ha nascut tot sol
és l'Epifania campanes al vol,
els reis del petroli ja han arribat
però n'hi ha un que és negre i va descordat,
després via crucis el varen clavar,
Sant Llàtzer aixeca't ja pots caminar,
clausura, el torn gira, silicis tonsura
el dimoni et tempta com llaminadura
en forma de dona, en forma de llop,
toca la viola la violonada
la monja somica ja l'han violada.
Déu! eh que actualitzes el cerimonial
perquè si no et quedes sense personal,
potser és culpa teva
si tot ho manegues,
i tot ho vigiles,
i em deixes que sigui anticlerical.
Autor(es): Francesc Pi de la Serra
