Als pares amb tota la impotència

Ovidi Montllor

Una caseta prop d'una riera.
Amb un petit hortet.
Dues cabretes, cinc arbres,
quatre gallines,
flors, i un sou petit per a viure.
Un poc de força al cos,
i al seu costat la dona,
la companya de sempre,
la mare dels seus fills,
la font d'aigua amorosa,
la que li omple el llit,
i el cor, i els ulls
de vida.
Poqueta cosa és el que demana
l'home que tant conec
i sa companya,
després d'anys i més anys
deixant la vida
sense passar factura,
sense cap mida.
Lluitant en temps de guerra.
Preparant-nos un món
preciós i sense odis.
Treballant sense repós.
Humiliats i vençuts.
Malalts de cos i d'ànima.
Esperant els seus fills.
O dels néts.
O quan siga.
Poqueta cosa és...
I es moriran sense ella.
L'hortet, el rierol...
Quina vida més bèstia!.