Sóc suc en sac sec (sic)
Avui el cel fa goig.
Ahir, no en feia.
Demà qui sap farà.
És l'epopeia!
Cal menjar espinacs.
Fumar amb pipa.
I fer servir els prats
com una rifa.
Si et toca, t'ha tocat!
Si no, paraigües.
Que la vida al remat
per tot fa aigües.
Dutxat que m'has vingut,
i el tuf t'estima.
Déu se m'ha aparegut
amb Clandestina.
Sóc suc, en sac sec. (Sic).
I això s'acaba.
Sec sóc, en sac. (Sic). Suc.
I això comença.
La Clande no ha dit res.
El Déu, bon dia!
M'he girat del revés,
i he fet de tia,
i la tia els ha dit:
Nebot no parla!
A Déu deixa colpit,
a Clande salva.
Salvat i Papasseit
cantava Acracia.
I tu muntes un plet
per viure a Gràcia.
El riure ens ha ofegat
i som cadàvers
surant al Llobregat
i plens de tàvens.
Sóc suc, en sac sec. (Sic).
I això s'acaba.
Sec sóc, en sac. (Sic). Suc.
I això comença.
No sigues borinot!
De mi malpensa.
Encaixa estirabots:
No tinc creença!
Amb el cor a la mà,
la vida és negra.
Qui la paga la fa,
i es desintegra.
I posats a desfer,
desfem madeixa.
Sigui fil o paper,
no dóna queixa.
I d'un queixal corcat
en faig balada
a cop de crits de gat.
A trenc d'albada.
Sac sec, i sense suc
serà el s'ensorra!
I un cop ben soterrats,
VIUREM DE GORRA!
Autor(es): Ovidi Montllor
