Joan Manuel Serrat

El grill

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Em plau d'ésser vora l'home;
sóc veí seu molt antic;
tafanejo vora els marges
i és de pau el meu xerric.

Tot sovint, d'una aigua fresca
vora el regueró m'estic;
m'enamora l'estelada
i ella, ¿escolta el que li dic?

Clar de lluna, boira fina,
si só lleig i no sóc ric,
la veu meva us acompanya;
i, al que deia, poso pic.
Ric, ric,
el que us deia és un nyic nyic;
ric ric,
ai, amic,
m'entristeixo si no ho dic.


Bona ànima que em somrigui
m'ha pagat tot el fatic;
xerricant, faig a qui trobo:
- No m'esclafis, so un amic-

Val a dir-ho: de vegades,
sense cap projecte inic
m'acosto a la llar de l'home
i és per escalfar-me un xic.


Autor(es): Josep Carner, Joan Manuel Serrat

Canciones más vistas de