Lamma-bada

Maria del Mar Bonet

Amat, amat que espero cada jorn
l'amor per tu esdevé malaltia:
absent de tu, jo sóc malalt d'enyor;
i un jorn amb tu m'obre més la ferida.

Malalt, malalt de cos i d'esperit.
Un mal plaent, només d'amor nodrit.
Quan més esper, més amat i servit.
Quan més remei, més poc em puc guarir.

L'amic em veu perdut d'enteniment
i em diu: "Per què poseu la nit al dia,
per què moriu d'amor tan resplendent?"
"Perquè abans sense l'amor vivia"

Només l'Amor, uneix follia i seny.
nodreix el mal amb mal de més voler.
Presó i ermàs dels aimadors pendents,
miratge estrany el buit que els protegeix.