Respirar
Veig
com em cauen de la pell
trossets escatats
per l'absència
que m'ha deixat
el cos deshidratat.
Cau la pell morta
deixant-ne a la llum
una de nova
més lluent
que la que cau.
Hi ha quelcom
que està alimentant-la.
La pell que en silenci crida:
“Vull sortir d'aquí.”
La pell que en silenci crida:
“Vull oxigen,
he de respirar.”
Respirar
del que no puc tenir.
Respirar
de l'absència de mi.
Respirar
per sentir-me millor.
Respirar,
alleugerir aquest dolor.
Respirar, respirar, respirar.
Respirar, respirar, respirar.
Avui necessitaria la invasió
del meu espai personal.
Però no,
tu no em prendràs
en els teus braços,
entre els teus braços.
No, avui no serà.
El dolor cada cop es va fent
més insuportable.
Però allò que no et mata
et torna implacable.
Cadascú al seu univers
sent que el propi dolor és el més intens.
És l'amor que et dóna vida.
Quan no el sents, mors una mica cada dia.
La pell que en silenci crida:
“Vull sortir d'aquí.”
La pell que en silenci crida:
“Vull oxigen,
he de respirar.”
Respirar
del que no puc tenir.
Respirar
de l'absència de mi.
Respirar
per sentir-me millor.
Respirar,
alleugerir aquest dolor.
Respirar
per sentir que estic viva
i que puc respirar
sense tu.
Respirar, respirar, respirar.
Respirar, respirar, respirar.
