La mala reputació
Versió i adaptació de Miquel Pujadó
Al meu poble, i no és pretensió,
tinc molt mala reputació.
Obri el bec o em quedi callat,
em miren com a un empestat.
Tanmateix, no faig cap barrabassada
tot fent la viu-viu lluny de la gentada.
P’rò els decents no poden sofrir
qui no segueix el seu camí.
Tothom diu penjaments de mi
—llevat dels muts—, és clar que sí!
Quan passegen una estanquera
i una cabra li va al darrere,
més m’estimo quedar-me al llit,
no és cosa meva aquest brogit.
Penso que a ningú li faig la punyeta
si em nego a escoltar el timbal i la corneta.
P’rò els decents no poden sofrir
qui no segueix el seu camí.
Tots m’assenyalen amb el dit
—llevat dels mancs— de dia i nit.
Quan veig un xoriço empaitat
per un burgès gras i suat,
faig una traveta eficaç
i es fot de cap el senyoràs.
Tanmateix, em sembla que hi ha pitjors bromes
Que deixar fugir un lladregot de pomes.
P’rò els decents no poden sofrir
qui no segueix el seu camí.
Tothom se’m vol llançar al damunt
llevat dels coixos i algun difunt.
No em cal ser bruixot o endeví
per a intuir la meva fi.
Trobaran una corda barata
i me’n faran una corbata.
Penso que no vaig contra cap axioma
seguint una ruta que no porta a Roma.
P’rò els decents no poden sofrir
qui no segueix el seu camí.
Tots em veuran gronxant-me al vent
llevat dels cecs, és evident!
Versió d'Eva Dénia
Adaptació de Vicent Sanchis
Sense tindre cap pretensió
tinc molt mala reputació,
només per fer el que jo vull
la gent em mira de reüll.
No voldria jo causar cap molèstia
fent el meu camí amb discreció i modèstia.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
Tots em critiquen, sense més,
llevat dels muts, que no diuen res.
A mi la festa nacional
em dóna exactament igual,
pot dir missa cada partit,
la meua pàtria és el meu llit.
Jo no vull ser cap revolucionari
per haver triat el camí contrari.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
Tothom em mira malament
llevat dels cegos, és evident.
Corre un carterista primet
perseguit per un senyoret,
la traveta faig al peix gros
i per terra cau el seu cos.
Jo no pense que siga cap desastre
indultar al lladre que furta a un altre.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
Darrere meu tots correran
llevat dels coixos, que no podran.
No caldrà llegir el tarot
per saber com acaba tot,
al carrer ja s'escolta el crit
Desfem-nos d'eixe malparit!
Jo no vull ser cap revolucionari
Per haver triat el camí contrari.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
No, a la gent no li agrada que
cadascú tinga el seu parer.
Tots em voldran vore penjat
llevat dels cegos, quina obvietat.
Autor(es): Georges Brassens
