Marineta
Quan vaig córrer a cantar-li una cançó a la Marineta,
la noia la traïdora havia anat cap al Liceu,
amb la meva cançó semblava un liró, ¡Ai, mare!
amb la meva cançó semblava un liró...
Quan vaig portar-li un pot ple de mostassa a Marineta,
la noia la traïdora s’acabava ja el torró,
amb la mostassa jo semblava un liró, ¡Ai, mare!
amb la mostassa jo semblava un liró...
Quan li vaig regalar un ciclomotor a Marineta,
la noia la traïdora es va comprar un Seat 600,
amb el ciclomotor semblava un liró,¡Ai,mare!
amb el ciclomotor semblava un liró...
Quan vaig anar a la cita que em donà la Marineta,
ella et deia t’estimo a un xicot més alt que jo,
amb el meu ram de flors semblava un liró, ¡Ai, mare!
amb el meu ram de flors semblava un liró...
Quan vaig voler tancar-li el caparró a la Marineta,
la noia ja era morta d’una aguda indigestió,
i jo amb el meu garrot semblava un liró, ¡Ai, mare!
i jo amb el meu garrot semblava un liró...
Quan trist me’n vaig anar a l’enterrament de Marineta,
la noia la traïdora havia ja ressuscitat,
amb la corona jo semblava un liró, ¡Ai, mare!
amb la corona jo semblava un liró…
Autor(es): Georges Brassens
