On eres, Déu de l'Univers
On eres, Déu de l'Univers, Déu bo,
on vas perdre la raó?
Fins el dijous var anar tan bé...
Fins el divendres, tan serè...
I aquell dissabte, que és el que vas fer?
On eres Déu de l'Absolut, Déu bo,
que hi hagués un fang tan brut
per prendre un tros i donar-li cos?
Quan menys t'ho esperaves
i el món jeia en pau
l'atzar et llençava trucats els seus daus.
Autor(es): Joan Baptista Humet
