Et dec un petó
Per aquests ullets que fugen quan els busco
desesperadament, des del que em diu el cor,
que s’apaguen perquè els abaixa la vergonya
i que s’encenen quan et pugen els colors.
Per la primavera que fas néixer
a les meves entranyes amb la teva olor,
amb les teves veritats, les teves conyes,
amb la cara que poses quan no et dic que no.
Per la ferida humida que m’espera
i m’ho demana tot al teu últim racó.
Per tot això i molt més, femella meva,
et dec un petó.
Per les mil matinades que has passat
amb mi, sense pensar en el despertador,
pels mil motius que cada instant em dones
per perdre la nit escrivint una cançó.
Perquè la teva presència provoca
entre les meves dents tota una inundació,
au va, prepara ja la teva boca
que et dec un petó.
Autor(es): Albert Fibla
