El club dels solitaris

Albert Fibla

Fins a la matinada
el club dels solitaris,
demana asil a l’ambaixada
de la República dels llavis.
Saben bé que qui riu
no ha de tenir motiu:
riure i riure és el que toca
quan no queda res millor que dur a la boca.

Fins a la matinada
el club dels solitaris,
juga, amb les cartes marcades,
a parlar sense comentaris.
A la reina de cors
li pugen els colors
quan la toca el rei de piques.
La parella guanya a l’as i es reivindica.

Quan es fa fosc
busquen la llum,
desesperadament, d’un far.
Quan es fa fosc
reunió del club
a qualsevol racó del bar.

Fins a la matinada
el club dels solitaris,
fa un sainet del seu drama
i un vodevil del seu calvari.
Quan s’han begut la nit
no han omplert el seu buit,
però han pagat un bon peatge.
Perquè les ampolles no duen missatge.