La calma de la mar
Quan jo tenia pocs anys
el pare em duia a la barca
i em deia : Quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma.
Bufa ventet de garbí
vent en popa i mar bonança
anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França.
He estat un home valent
i no he girat mai la cara
quan he sentit a la pell
l’urpa de la turbonada.
Bufa ventet de garbí
vent en popa i mar bonança
anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França.
Més ai, avui que sóc vell
i ja no em llevo a trenc d’alba
compto les hores despert
i em fa basarda la calma.
Bufa ventet de garbí
vent en popa i mar bonança
anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França.
