L'esperança
Passen els dies, passen les nits
però perduren els vells neguits,
no us desconsoli que durin tant
que tard o d’hora s’acabaran.
L’esperança mai no descansa
és la veu, és la sang, una força
que no es vol tòrcer.
Quan cau la tarda l’home està trist
pel que no veia i pel que ha vist
la mort aguarda, li sembla poc,
la fe barreja cendres i foc.
Passen els mesos, passen els anys,
creixen les pèrdues minven els guanys,
si ja us fatiga aquest camí,
no en tenim d’altres i cal seguir.
Autor(es): Josep Maria Espinàs
