Estrelleta
Estelo, fai-te clara,
car cerque moun camin.
Allà d’allà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
–Estrelleta –jo li he dit–,
de la mar cerúlea gemma,
de les flors de l’alt verger
series tu la darrera?
Autor(es): Mossèn Cinto Verdaguer, Roger Mas
