El meu nom és Guillermina
Amb el cor a flor de llavi
i un timbal on bat el cor
i aquest cos per que li clavi
un desig pesant i dolç.
Amb paraules massa nues
que la veu vol enfilar,
presonera de llums crues
i feliç si puc cantar.
I amb un gest i un nom i un rostre
i l'amor com un foc viu
per cremar-hi l'amor vostre,
aquí em teniu.
Tot passant la corda fluixa
amb un tros de gel al pit
i un morat fosc a la cuixa
del pessic d'un malparit.
Amb les penques d'un borratxo
i els ulls negres de rímel,
sense trampa ni mostatxo
i si cal sense cap vel.
Sense trucs, ni martingales
i ensenyant el voraviu,
on abans duia les ales,
aquí em teniu.
Amb veritats fetes a trossos,
és així com m'he fet gran;
amb l'angoixa dintre els ossos
i l'esperança a la sang.
Amb el rosa de l'albada
i la pell d'un xic de sol,
amb la mel d'una besada
i una gota d'alcohol.
Creient que tothom m'estima,
de mentides també es viu,
el meu nom és Guillermina,
aquí em teniu.
Autor(es): ?