La càpsula del temps
Si per casualitat escoltes la nostra cançó
i et poses a ballar com feies en les nits d'estiu,
abraça't a un estel que llueixi en mig de la foscor
del nostre firmament que es va adormint com un nadó.
La càpsula del temps conserva aquells moments que em vas donar,
i jo em vaig dispersar pensant que més enllà hi havia nous mars,
sense tempestes ni temporals.
Després de naufragar l'onada em va llançar a una platja,
semblant a un gran desert per viure a cel obert la ràbia
d'haver perdut el nord i de temptar a la sort fent trampes,
per ser un alatrencat que vol sortir d'aquesta gàbia.
Poeta a temps parcial, cosint sense didal els astres,
volent-los alinear, tornant-te a proposar refer el viatge
sense destí, sense equipatge.
Esperaré a l'hivern per tornar a obrir el quadern dels somnis,
de vidres entelats, de cossos despullats i et fonguis.
Voldré xiuxiuejar, mirar-te i esperar que et dormis,
que em puguis perdonar, per tornar-te a estimar i que obris
la càpsula del temps que guarda aquells moments que em vas donar,
i jo em vaig dispersar pensant que més enllà hi havia nous mars,
sense tempestes ni temporals.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"
