En paus
Embogit per la tristesa, et recordo i classifico
en la meva vida pària: una bona dona i prou.
La teva presència cara va enriquir la meva vida,
vas ser conseqüent i bona i jo se que m'estimaves,
com mai estimat havies, com no estimaràs de nou.
Va començar el joc de nuvis, quan tu pobreta xavala,
esquivaves la pobresa en una vella pensió.
Avui ets una senyora, la vida et somriu i et tempta,
les peles d'aquell imbècil les tires per la finestra.
Com el gat juga amb la rata, sempre el fas ballar al teu so.
Avui tens la closca plena d'il·lusions i de rampoines,
t'han enganxat les donasses amb els seus jocs de saló.
La partida entre magnates, plena de temptacions boges,
on triomfen i claudiquen les amigues pretensioses
se t'ha ficat molt a dintre i ja t'ha fet malbé el cor.
Res no tinc perquè agrair-te, en paus i deute pagada,
ja no m'importa el que feies, el que fas, ni el que faràs.
Els favors que he pogut rebre ja són història tancada
i si una petita cosa hagués quedat oblidada,
en el compte de l'imbecil que tu tens la sumaràs.
Mentre tan les teves dèries, pobres dèries passatgeres,
que facin llarga la llista de riqueses i plaer.
Que el ricatxo que et camel·la tingui peles duradores,
que no t'enxampin els homes que et volen robar les teves,
que diguin per senyalar-te: És una dona de bé.
I demà quan tu ja siguis despintat moble de fira,
i no et quedin esperances en el teu cor de cartró.
Si necessites ajuda, consell d'una veu amiga,
recorda que jo existeixo, que he de jugar-me la vida
per ajudar-te en el que pugui quan arribi la ocasió.
Autor(es): Celedonio Flores, Carlos Gardel, José Razzano
