Va plorar com una dona
Saleta gris, una dona ja gastada, doncs és vella,
que acaba de pescar el manso quan anava a aixecar el vol,
una escena llastimosa, entre un plor i una queixa
li deia amb gran desconsol:
Amb històries de tristesa, em vas prendre el pèl amb cura,
vaig creure que et moriries si jo et deixava tot sol.
Dels sospirs que tu donaves feies caure la pintura,
semblava que t'escorxessin, posaves cara de dol.
Després vinga bestieses, et vas donar a la beguda,
t'expulsaren de la feina per marmota i per pendó.
Quan tan malalt et vaig veure, em vaig sentir commoguda,
i vaig començar a estimar-te per tonta i per compassió.
També vas jugar a les cartes, no deixaves mai la timba,
hi vas perdre la vergonya, la decència i la moral.
Com que va afluixar la pela començaran les pallisses,
em vas deixar com un mapa, clientela d'hospital.
I com que al carrer et podries i el teu pare és home recte,
inflexible amb tots els paios pelacanyes com ets tu.
A mi em vas demanar ajuda i saps que vaig ajudar-te
llogant un pis en un barri on visquérem en comú.
Nomes feia una setmana i per tabac ja em xuclaves,
després per la barberia i per anar un rato al cafè.
Un dia que anaves trompa, em vas tirar les sabates,
menys mal que vaig esquivar-les, tu anaves de mala fe.
Ara diguem tu que en penses, si no he sigut una mare,
ara diguem si em mereixo que tu et vulguis escapar.
El bala va abaixar el rostre,
i ell, i ell tan maco i tan desastre,
besant-li amb força la cara
com una dona plorà.
Autor(es): Celedonio Flores, José María Aguilar
