T'espero a la moqueta

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Jo sóc noia violenta
si l'amor m'encén els dits,
em poso un quilo contenta
quan et deixo adolorit.

Un terrorista molt home,
desitjable i africà,
tres dies "estat de coma"
de tant que el vaig estimar.

Va venir de matinada,
clandestí, valent i audaç,
i a la primera abraçada
sento que li salta un braç.

Vine, vine, sóc doneta,
pots cantar-me alexandrins.
Jo t'espero a la moqueta
amb els petons assassins

Jo sóc noia violenta
si l'amor m'encén els dits,
em poso un quilo contenta
quan et deixo adolorit.

Un gran savi de primera,
molt sensible i refinat,
un ris-ras de cremallera
i em va caure desmaiat.

Era un metge de la psique,
el vaig estirar al sofà,
al despertar-se cridava:
"Vull que vingui la mamà".

Vine, vine, sóc doneta,
pots cantar-me alexandrins.
Jo t'espero a la moqueta
amb els petons assassins.

Jo sóc noia violenta
si l'amor m'encén els dits
em poso un quilo contenta
quan et deixo adolorit.

Un polític de la salsa,
cridaner i remenador,
li vaig ensenyar les cuixes
i es passà a l'oposició.

I ara puja com l'escuma
com un cirerer florit,
i jo em sento com la reina
que ha donat el do de pit.

Vine, vine, sóc doneta,
pots cantar-me alexandrins.
Jo t'espero a la moqueta
amb els petons assassins.


Autor(es): Enric Barbat, Francesc Burrull

Canciones más vistas de

Enric Barbat en Enero