Ara torne de segar
Els dies farcits de sol semblen ales del ponent.
La terra s'arranca endins espigues de pell daurada:
van alçant-se, beuen l'aire que els va retallant als llavis
la veu antiga dels càntics que abaixen del firmament.
És la llum la criatura que juga entre el cel i el vent?
A callar, que vénen braços que sospiren, són l'arrel
de l'entranya de la terra que en cridar-los va dient:
"talleu la meua tendresa ara que encara mantinc
el ventre ple de saó, talleu-me-la perquè sé
que se m'asseca la vida si no cau l'aigua del cel".
Ara torne de segar
i ja estan fetes les garbes.
Jo voldria descansar
però encara em queda el batre.
Ja vinc de segar el blat,
en la mà duc la corbella.
Jo voldria descansar,
però he de portar-lo a l'era.
El sol m'ha cremat les galtes.
Quant que m'ha tocat suar!
Treballant de sol a sol
per a menjar-me este pa.
Autor(es): Eva Dénia, Popular valenciana
