Per no dir el que pensava
Encara tens en carn viva la veu. Encara sues foc,
eres de l'aire. Tota sola s'endinsa la barca del desig
com si la sang vessara un munt de pedres vives.
Per no dir el que pensava
quantes voltes vaig callar
i ara no puc arrancar-me
este silenci tan gran.
Tot el temps que posseïa
a tu te'l vaig regalar.
La teua vida vaig viure
i de mi em vaig oblidar.
Els anys han passat de pressa
i han deixat el seu senyal.
Els fills han marxat de casa
i la llar s'ha quedat gran.
De l'amor que jo tenia
encara me'n queda molt.
El vent s'ha emportat les penes
i ha deixat les il·lusions.
Autor(es): Eva Dénia, Popular valenciana, Maribel Crespo
