Tant he sembrat en ma vida
Passeja pel jardí, passeja sola.
El temps va travessant-la i, delicat,
li asserena la veu, la torna núvol.
Ella sap que la nit és un cristall
on brillen les espurnes del seu rostre,
que el vent és un misteri molt planer
i que abraçar un arbre fa sentir
els segles i la força de la vida.
Tota la vida sencera
jo me l'he passat sembrant
i arrancant les males herbes
que em creixien al voltant.
Tant he sembrat en ma vida
que el meu camp ara és un prat.
Arbre vell on s'arreceren
mil ocells extraviats.
Autor(es): Eva Dénia, Popular valenciana, Carles Dénia
