Digue'm quan tornaràs
Quants dies han passat,
quantes nits d'esperar,
quant de temps i més temps
que tu te'n vas anar,
em vas dir aquest cop
juro que és el darrer,
pels nostres pobres cors
mai més no fugiré,
abans del mes de maig
ja tornaré a ser aquí,
el maig és just el temps
d'estimar-se i fruir,
anirem a veure junts
els jardins plens de flors
i podrem oblidar
les llàgrimes i els plors.
Digue'm quan tornaràs.
Digue'm, potser no ho saps,
que tot el temps que passa
no el retrobarem mai,
tot el temps que perdem
mai no el retrobarem.
El mes de maig és lluny,
el bon temps ha marxat,
avui les fulles seques
cobreixen la ciutat,
si tot és tan bonic
en entrar la tardor
jo somnio i tremolo,
m'envaeix la tristor,
jo caic i jo naufrago
enmig del fort corrent,
jo vaig i vinc i giro
sense parar un moment,
la teva imatge em volta,
em parles com ningú,
jo tinc el mal d'amor,
jo tinc el mal de tu.
Vull estimar-te encara,
sempre si jo pogués,
no en vull estimar un altre,
només tu, ningú més,
però si no pots comprendre
que et cal tornar aviat,
faré del teu record
un record estimat,
i reprendré el camí,
el món és de qui el vol
i correré a escalfar-me
al raig d'un altre sol,
no sóc pas la primera
que el camí ha de refer,
no tinc virtuts com la
dona del mariner.
Autor(es): Barbara
