Fum
Obris la finestra,
desolació flairant.
Urpes de les flames,
buit immens han deixat.
Plou cendra, fumerals,
avioneta migdia travessant.
Llàgrima, vore't sagnar,
l'incendi t'ha arrasat.
Llàgrima, impotència,
un dolor bestial.
El plor no amaina el foc,
terra calcinada vol acaronar.
Bosc eixut pot ser fum.
Arbre de lluny, desvalgut.
Arbre d'ací, bosc madur.
Fum, que ens hem de posar. Fum, no ens hem d'oblidar.
Fum, quan marxe el fum.
El vent, la flamerada, bufa a favor
amb tota la força de l'administració.
Nosaltres hem abandonat el camp, el bosc.
Volem que siguen museus,
als nostres peus, prohibir amb lleis
per amagar el que no els hi dediquem.
Cadàvers, troncs caiguts,
l'infern serra amunt.
Cementeri després de la batalla
avança i avança.
Fum, que ens hem de posar. Fum, no ens hem d'oblidar.
Fum, quan marxe el fum.
Fum, que ens hem de posar. Fum, ajudar
qui vol viure del bosc, qui vol viure del camp.
No hi ha sotabosc, plantes ni matolls,
ni una sola gota, polvorí i cordó.
Amb una mà o sense, comença la combustió.
Llàgrimes i ràbia per ofegar-lo un poc,
tristesa infinita.
Dies de fel m'abrasen la pell.
Bosc eixut pot ser fum.
Arbre de lluny, desvalgut.
No fan un bosc mil arbres junts.
Autor(es): Alfons Olmo Boronat
