Pobre papà
El meu papà,
que abans parlava en castellà,
diu que he d'aprendre català,
que em servirà.
I jo, saps filla, estic fatal,
cansada d'Òmnium Cultural,
i no tinc temps per sortir amb tios,
tu, ni diumenges ni festius.
Que aquesta vida és una merda
com deia el noi de la Laverda (*)
i ja no puc ni passejar
pues el papà,
que abans parlava en castellà,
diu que he d'aprendre català,
que em servirà.
I ja no vaig a cal Llongueras,
i m'he tallat la cabellera.
No entro a Furest, Comella, El Dique,
fa més d'un mes no he vist al Quique.
"Mal para bien", filla, ja ho veus,
deixo tranquils als del Dexeus,
ja ni m'enfado amb la mamà
pues el papà,
que abans parlava en castellà,
diu que he d'aprendre català,
que em servirà.
I ja només penso en el Fabra,
estic més loca que una cabra,
amb el Marbà i el Castellet,
amb la Capmany i l'Alegret.
No, filla, no, que no faig bromes,
penso amb el Molas i amb el Comas,
només llegeixo el Foix i el Pla,
pues el papà,
que abans parlava en castellà,
diu que he d'aprendre català,
que em servirà.
I ja no dic la lavadora,
ni la basura, no senyora,
ni cenicero, ni buzón,
ja no dic césped, ni salón.
Dic rentadora, escombraries
bústia, cendrer, saló i molts dies
hasta dic gespa, sens dubtar,
um... papà... castellà... català...
Pobre papà.
(*) Motocicleta italiana
Autor(es): Narcís Comadira, Francesc Burrull
