L'orangutan
Dalt d'un arbre me la campo.
Allí dormo i sé menjar;
ma cara d'estrafolari
diu que só vegetarià.
Ma pell és bruna i poblada,
i a l'hivern gombolda bé,
i vivint enmig de branques
mai no pago cap lloguer.
Tinc menudes orelletes
d'un sentir molt delicat;
gasto, com pintor de fama,
cabell rogent i escampat.
Duc barbeta de bohemi
que m'admiren pels carrers,
i braços que, amb tal llargada,
fan de dues potes més.
Mon sol desig? Que em deixessin
per a un dia solemnial
portar levita i copalta
en una festa oficial.
Autor(es): Josep Carner, Lluís Vidal
