Bordegàs
Carai, si n'ets de penques!,
sembla que el treball t'espanta,
la cara se t'arruga quan és l'hora d'apretar-la.
De l'exercit gandul tu n'ets el capità,
et creus que vares néixer vestit de rajà.
T'agrada fer la becaina, panxa enlaire sobre el catre,
sentir les campanades, les hores de quatre en quatre.
Comença a despertar-te i a guanyar-te el pa,
si no et donc el pase, ets un bordegàs
Bordegàs, si trobes a l'inventor del treball el mataràs!
Bordegàs, si vols seguir de pendó, ja pots tocar pirandó.
Vividor, rei de reis entre els més mantes,
patxà, barrabàs, surt del llit,
si adormit estàs carai de bordegàs.
El dia del casori, va dir el senyor de sotana,
que l'home té el deure, sempre, de mantindre la fulana.
Però una olla de grills en el teu cap tens
i que jo et mantingui és el que pretens.
No em prendràs la cabellera.
Apa xaval! que no ets manco,
a veure si t'adreces, que si no ja no t'aguanto.
Si fent de caradura tu vols continuar,
Sant José Artesano tothom et dirà.
Autor(es): Manuel Romero, Luis Bayón Herrera, Enrique Delfino
