La marquesa de Riucendrós
M'atrau la vida pastorívola
i m'agradava viure al camp,
gaudir la pau tan agradívola,
collir floretes i fer un ram.
Del pare la benevolència,
no m'assignà finca rural,
d'un espòs sense deferència
mai no he rebut aquest regal.
L'arsènic m'hi vaig decidir
mentre tocava el clavecí.
Que jolius els bens a la planura,
que jolius amb llaços de colors,
que jolius els bens dins la natura,
tan sensibles com els Riucendrós.
La meva dèria bucòlica
m'ha empès a fer uns pastissets,
ha mort mon pare d'una còlica
i el meu espòs d'estranys calfreds.
A causa de certs drets d'herència
ha heretat el meu germà,
seguint l'intent amb insistència,
he emmetzinat el seu berenar.
Tingué la més benigna fi
tot escoltant el clavecí.
Tothom aplaudeix la sentència,
diuen que em donaran garrot,
car s'ha posat en evidència
que els meus nebots he dut al clot.
Vivim un temps d'intolerància,
jo marquesa de Riucendrós,
per un capritx sense importància
passar un tràngol tan penós.
Sento el botxí cantussejar
el tendre cant del rabadà.
Autor(es): Françoise Mallet-Joris, Michel Grisolia, Marie-Paule Belle
