Visca el Paralelo
Jo no em moc del Paralelo,
nostre típic bulevard,
que resulta ser a tot hora
lo millor de la ciutat.
Per això és que m'entusiasmo
visitant cafès-concerts,
els teatres de sarsuela
i els alegres cabarets.
Moltes nits si algun fulano
em pretén a convidar,
li contesto: "Vaja, buenas,
millor sola vull anar".
Massa cec al Paralelo
pel qui va de sapigut,
que quan menos un s'ho pensa,
qui gemega ja ha rebut.
Sempre he estat del Paralelo
per a riure i viure el pelo
el passeig més oportú.
Però s'ha d'aprendre
amb gran catxassa
que el que s'entusiasma massa
para lelo és ben segur.
Però no hi ha en tot Barcelona
un passeig més divertit,
que es disfruti a totes hores
tant de dia com de nit.
Al Royal, o bé al Pompeya,
Follies Nou o el Bataclan,
espectacles ben diversos
a tot hora vos daran.
I al Victoria, i a l'Apolo,
l'Español i altres indrets,
també poden divertir-se
sense gastar massa quartets.
És passeig de l'alegria
on tothom deu acudir,
qui al Paralelo no vagi
no es pot dir barceloní.
Autor(es): Rossend Llurba, Rafael Adam Baiges
