Espavilàndia
Al món dels espavilats tu naixes jutjat i és difícil avançar amb una identitat.
De la mà de donà tu vas jugant i vas farolejant i vas farolejant
I mentrestant les possibilitats , no són roïns si eres subordinat
Però al pensar en la nostra humanitat, em toca assumir que hi ha gent que pateix
I la igualtat es veu que mai ha estat, no ha participat en cap d'aquests combats
Un número assignat, un valor determinat, si tens poc vals poquet sinó tens res no vals.
Que el joc és molt roïn i damunt molt avorrit, no hi ha eleccions, triomfa el mentirós
Que les casualitats ens poden funcionar, un joc arriscat te poden encalar
Hi ha que enganyar, tots podem guanyar, hi ha que concluir que tots podem palmar.
Però saps que és el pitjor, que juguem entre nosaltres, al joc imposat pels pardalots de dalt
Ens fiquen la por per qualsevol racó, idees estratègiques per si se fartem.
I mentrestant les possibilitats , no són roïns si eres subordinat
Però al pensar en la nostra humanitat, em toca assumir que hi ha gent que pateix
I la igualtat es veu que mai ha estat, no ha participat en cap d'aquests combats
Un número assignat i un valor determinat, si tens poc vals poquet sinó tens res no vals.
Per què deixar que ens manipulen? Per què suportar patiment al teu voltant?
Per què deixar que ens manipulen? Estem al món dels espavilats
Sinó t'agraden les normes, ens hem de despertar ens hem de revelar
Fer caure els murs que ens controlen, a fer la mà jo no em vull callar.
