Els cinc secrets
El primer és un desig clar i tibant de fugir lluny d'aquí.
És un brindis per prendre Manhattan, per prendre Berlín.
Són dos motors gegants que fan girar, a sota, el món.
És un paisatge nou al meu cor.
El segon és perfil de juliol retallat a l'ampit.
Perifèria, llambordes trencades, esquerdes al pis.
És un gran decorat amb ballarines al compàs
i soldadets de plom desgastats.
L'aventura i el desafiament
de poder afrontar el tercer secret.
Era de nit i la ciutat era una estrella lleu, brillant
I jo era com ella, ella, ella.
Era un gran cos incandescent sota els neons intermitents.
I jo era com ella, ella, ella.
I el quart, la memòria i l'oblit.
Viure, trencadís i l'encís
de recitar el sermó d'un encanteri vell i dolç
i al mar un huracà pren el vol.
I al final, rius. Dius que jo ja ho sé.
Que no penses dir el cinquè secret.
I ara és de nit i la ciutat és una estrella lleu, brillant
I jo sóc com ella, ella, ella.
És un gran cos incandescent sota els neons intermitents.
I jo sóc com ella, ella, ella.
