Dins la cova
De cendra i silenci està feta la vida de blaus i verds
Rebenta la closca de la coctelera del meu cervell
Secreta com poques no em dona la vida ni patiment
Pedra dura, freda i dura com el gel
Quan la lluna em mira, espurnes m'envia d'un blanc intens
De nit ni somnio o almenys no recordo de què estic fet
Jo no la mirava però ella amenaçava i me'n vaig anar
A la cova ningú em trobarà a faltar
Dins la cova ningú t'espera
A la cova no hi ha cap fera
No hi ha res a fer, no hi ha res a fer!
Confio com sempre que hi haurà refugi quan faci fred
T'estimo des d'ara, encara que no ho vulgui seré valent
Secreta com poques no em dona ni vida ni patiment
Creix a fora quan desglaça lentament
Confio i imagino que a fora la terra és de mil colors
Rebenta la bomba de rellotgeria que és el meu cos
Desordre i arrítmia com el cor del porc que es va dessagnant
Dins la cova ningú el trobarà a faltar
Dins la cova ningú t'espera
A la cova no hi ha cap fera
No hi ha res a fer, no hi ha res a fer
Autor(es): Joanjo Bosch