El so de la tribu
Un vent més net
ara passa pel meu cap,
vaig perdent el desencís,
sembla que puc ser feliç,
vaig desfent-me dels neguits
que em va portar aquesta ciutat,
sempre m'he sentit salvatge
i ja és hora de tornar
a buscar que ha de ser només aquella unió ancestral, pura
de les bèsties i el paisatge.
Tota la terra comunal, lliure
i no hi ha cap vasallatge,
només el so de la tribu, ah, uuuh, ah, uuuh
el so de la tribu, ah, uuuh, ah, uuuh…
L'energia va creixent,
n'hi ha alguns que ja han explotat,
aguantem fins el final
o el trofeu será enterrat.
Vaig veient que sóc un més
entre aquesta multitud
que ara vol recuperar
el tresor més ben guardat
Autor(es): Aleix Garriga
