Conte
Viure dins d'un conte
veure el món per un forat.
Viure des del cel.
De cop les aigües s'han trencat.
Sóc filla d'un ogre molt gran,
d'un pas a un destí a on no existeix l'amor.
Corrent com els mals esperits.
Llençaré el meu cap, quan no em deixi sentir
i mataré tots els corcs, que no em deixen volar.
Hem passat pel llocs que saben dels meus plors,
espais verinosos on no m'hi vull estar.
I no vull ser com tu, tampoc com els que m'han criat.
I he deixat de sagnar
per seguir als pelegrins
que no resen al cel,
he apartat les agulles
que no em tornin a punxar.
He buscat la mort
vivint en un malson.
Recordo quan l'amor era d'or,
de pedres precioses, de sucs d'una vall.
Ets la cançó d'amor, més llarga que he escrit.
He buscat la mort
vivint en un malson.
Recordo quan l'amor era d'or,
de pedres precioses, de sucs d'una vall.
Ets la història d'amor més llarga que he escrit.
Autor(es): Àngels Ortiz
