Home

Àngels Ortiz

No destrossis els trossos del meu cor,
que reculls cada dia.
Encreuats dels camins,
que em porten al cel del teu infern.
Ni deixis que em trenqui a deshores,
mentre t'espero.

Deixa que la sort ens porti i
la sorra calenta ens cremi.

No és l'esforç, el que em cansa,
sinó les teves passes.
La lenta ràbia que et sua pel front,
la pols que empasses si no et fas fort.
No coneixes el desencant,
les teves mans s'han tornat de pedra.
D'un extrem a l'altre
com el qui està boig.
Què sabràs tu de la meva foscor!

I del disgust dels morts
davant els vius.