Oasi

Àngels Ortiz

Vull entrar a les llànties blaves
d'un oasi en zel.
Esbrinar enigmes,
convertir el verb en acció.
Destriar el passat benigne
de la xacra que no em deixa en pau,
no, no, no em deixa en pau.

Potser així algun dia deixaré que m'escoltis,
obriré la porta i de la sarcoma en quedaran,
només foradets.

Melodies sobreïxents
em lleven del llit cada matí,
composant i esdevenint cançó.
I les muses que no vinguin a retreure'm altre cop
que no treballo prou.

Potser així...

Que l'almanac deixi de dir-me que faig tard,
que l'espectre del sabotatge
se'n vagi a fer un vol.
Que el sol em digui bon dia i tu alguna cosa més,
adona't de que hi sóc

Potser així...