La bala del temps
T'aixecaràs, sobreviuràs
com ja has fet tantes vegades,
saps que demà tenen riuràs
ja no fan mal les punyalades.
Però de cop et crema un foc,
que s'emporta l'alegria,
t'ha disparat aquell record
al mig del cor.
La bala del temps
que et dispara per l'esquena,
i et destrossa els sentiments,
que iguala rics i pobres,
els covards i els més valents,
un rellotge que no para
i va cremant els moments.
Una força del passat,
que et retorça el present.
Surt un tresor d'aquell calaix,
i et porta a una altra vida,
ve com un flaix, és un cop baix,
i et reobre la ferida.
Que impacta sense tacte
I de cop t'alteres.
En el moment exacte,
i quan menys tu esperes,
qui tindrà la pistola
que ens travessa,
que es dispara sola
i per sorpresa.
