Fotograma

Chet

Com en un truc de màgia
avui el temps s'ha aturat
just a les nou i vint-i-quatre.
Els crits i les rialles,
tot s'ha quedat glaçat.
El món semblava un fotograma.

He vist una llàgrima a dos pams de terra,
una il·lusió perduda en mig del carrer Major,
la solitud d'uns ulls que no miren enrere
i un Sol menor abans de la tensió.

He sortit a buscar-me
però no he pogut trobar
res més que trossos i una imatge,
cançons inacabades
i un cor desafinat
de mans que esperen un miracle.

He vist passar el nostre futur en blans i negre,
la decepció d'un món tecnicolor,
un cop de sort esperant rere la finestra.
Ja s'ha cansat de tota la tensió.

I de sobte un llum brillant
inunda la ciutat
i ho torna tot a la normalitat.
No hi ha res tan important
com els petits detalls
que fan que siguem tots tan especials.