Finals

Da Souza

Quina misèria, quin berenar:
l'aigua del ministeri no ens bastarà;
un aqüeducte massa romà,
tot el líquid del conducte, ni per començar.

Un darrere l'altre,
huracans amb noms humans
ens despentinen i ens fan mal.

Quin microclima més tropical,
la mar és una piscina i el cel un hangar.
Contes i faules sense acabar,
tots els llibres són paraules juntes per atzar.

Un darrere l'altre,
escalons i escamots de crancs
se fan enfora com bumerangs.

Els finals són tots iguals:
capses i cotxades, rodes i pals.
Jo no sé què faig aquí
ni sé com hem acabat així.