Els ocells

Judit Neddermann

Reviure en silenci i sense plors
aquella història que ara dorm
tranquil·la en algun lloc del món.

Oblidaré cadascun d'aquells mots
que dibuixaven els teus ulls
quan em miraves des de lluny.

Intentaré abraçar que de vegades
un amor que et fa volar,
acaba en res,
acaba mort.

Que vingui el Llamp
al bell mig del jardí
i m'ompli les mans dels petons
que mai van arribar al meu port.

I els ocells volen davant meu,
i els camins s'obren davant meu
amb una llum que ja no veus.

Sé que mentre dormo a poc a poc
la Lluna ve i se m'emporta la pena
que tinc a dins.
Ella pot salvar la soledat
i suportar el saber que des
d'aquell desembre m'has mentit.

Podries escriure la veritat
però no comptaves que els
meus ulls ho veuen tot
ho saben tot.

Cremo tots els versos,
m'allibero
i sento que la cendra em porta
novament tots els colors.

I els ocells volen davant meu,
i els camins s'obren davant meu

I els ocells volen davant meu,
i els camins s'obren davant meu
amb una llum que ja no veus.

I els ocells volen davant meu,
i els camins s'obren davant meu

I els ocells volen davant meu,
i els camins s'obren davant meu
amb una llum que ja no veus.