#Espectacle
Espectacle. Han matat la veritat i ara només veiem propaganda. Rere el fum i l'atrezzo la realitat sempre s'amaga, quan per sobre dels fets els relats i els discursos prevalen. Postveritat i espectacle. Som autistes dins d'una bombolla informativa que ens ametralla amb volum un indigerible de discursos, anuncis, la info és infinita ja: En un mar de merda han enfonsat l'opinió pública. Empatxen d'estímuls un poble que ja no pensa: Fiem el criteri a grans empreses, la premsa. No passa res si els mass media no ho ensenyen: efectes especials manipulen les consciències. Postveritat és dir que vam descobrir Amèrica. Postveritat: la transició va ser modèlica. D"España va bien" a "salimos de la crisis": sempre, en forma de farsa es repeteixen les tragèdies. Postveritat la propaganda antichavista. És l'OTAN dient que lluita per la pau. Postveritat és dir que ja es va fer justícia i encara hi ha feixistes que dormen en palaus. Espectacle. Han matat la veritat i ara només veiem propaganda. Rere el fum i l'atrezzo la realitat sempre s'amaga, quan per sobre dels fets els relats i els discursos prevalen. Postveritat i espectacle. Postveritat made in Hollywood en vena. Donant la volta al mite de la caverna. Massa entretinguts com per sentir les cadenes, una pena: Mirem el dit i no la lluna plena. Infoxicació total, la gent està absorta: Huxley i Debord estan partint-se dins la tomba. L'aparença s'ha menjat el fons i es descontrola la roda es fa gran i es fa gran i es fa gran... El mite de Jobs, el d'Ortega, la classe mitja no ho era. La pau de Gandhi i Mandela, atemptats de falsa bandera. L'Obra Social de la Caixa, estrelles del pop en campanya, la simpatia d'Obama i filantropia de magnats. Temps de canvis corren temps de canvis diuen progressia i processisme amb cinisme. Apaga la tele, desperta i comença a pensar Espectacle. Han matat la veritat i ara només veiem propaganda. Rere el fum i l'atrezzo la realitat sempre s'amaga, quan per sobre dels fets els relats i els discursos prevalen. Postveritat i espectacle.
