El que esperàvem
Ara que el camí que dibuixàvem,
és només una petjada,
que ha esborrat tot el que som.
Ara que ets molt més del què pensaves,
ara que ja no t'espanta abraçar un demà millor.
Ara que no queden llocs on trobar-nos,
ara que acabat el joc d'enganyar-nos.
Ara que no queden més que paraules,
ara ja podríem ser el que esperàvem.
Ara que ens ofega la distància,
hem après de la ignorància,
sembla que ho hem perdut tot.
Ara que camino lluny de casa,
he vençut a l'enyorança,
ara que ja no tinc por.
Ara que no queden llocs on trobar-nos,
ara que acabat el joc d'enganyar-nos.
Ara que no queden més que paraules,
ara ja podríem ser el que esperàvem.
Com més lluny de tu, més perfecte sóc.
Per estimar-te, per estimar-me.
Com més lluny de mi,
més perfecte ets,
per estimar-te, per estimar-me.
